El nucli del processador és un cristall de silici amb una superfície d’uns 10 mil·límetres quadrats, sobre el qual, mitjançant elements computacionals microscòpics, s’implementa un circuit de processador, l’anomenada arquitectura.
Dispositiu bàsic del processador
El nucli està connectat al xip del processador mitjançant una tecnologia anomenada flip-chip, que literalment es tradueix com un nucli invertit. La tecnologia té aquest nom en relació amb el mètode de subjecció: la part visible del nucli és la seva part interna. Això garanteix el contacte directe del nucli amb el dissipador de calor més fresc per millorar la dissipació de calor i evitar el sobreescalfament. A la part posterior del nucli hi ha cops de soldadura: cops que connecten la matriu amb la resta del xip.
El nucli es troba sobre una base textolita, al llarg de la qual discorren les pistes de contacte, connectant-se a les coixinetes de contacte. El nucli mateix es tanca amb una coberta metàl·lica protectora, sota la qual s’omple amb una interfície tèrmica.
Per a què serveixen els processadors multi-nucli?
Un processador multi-nucli és un microprocessador central que conté dos o més nuclis de processament en un sol paquet o en un sol processador.
El primer microprocessador va ser desenvolupat per Intel el 1997 i es deia Intel 4004. Funcionava amb una freqüència de rellotge de 108 kHz i consistia en 2300 transistors. Amb el pas del temps, els requisits per a la potència de processament dels processadors van començar a créixer. Durant molt de temps, el seu augment es va deure a un augment de la freqüència del rellotge. No obstant això, en una etapa determinada del desenvolupament de la microtecnologia, els desenvolupadors es van enfrontar a una sèrie de barreres físiques associades a l’aproximació dels processos de fabricació a la mida de l’àtom de silici del qual es fa el nucli.
Per tant, als desenvolupadors se'ls va acudir la idea de crear un processador multi-core. En els xips multi-nucli, dos o més nuclis funcionen simultàniament, cosa que permet a una freqüència de rellotge inferior proporcionar un major rendiment a causa de l'execució en paral·lel de dos o més fils de tasques independents.
Els principals avantatges dels processadors multi-core
El principal avantatge dels processadors de múltiples nuclis és la possibilitat de distribuir el treball del programa entre diversos nuclis. Això, al seu torn, augmenta la velocitat dels programes i permet que els processos computacionalment intensius avancin molt més ràpidament.
Els processadors multi-core permeten un ús més eficient d’aplicacions intensives en computació, com ara editors de vídeo.
A més, els ordinadors amb xips multi-nucli consumeixen menys energia i fan que l'usuari sigui més còmode.
