Des del moment en què la humanitat va aparèixer amb el primer dispositiu programable, s’han creat més de dos mil llenguatges de programació. I cada any el seu nombre creix constantment. Ajuden a establir la comunicació entre diversos dispositius en equips tècnics complexos.
Un llenguatge de programació és un sistema de signes formal que s’utilitza quan s’escriuen programes d’ordinador. Obeeixen diverses regles (lèxiques, semàntiques i sintàctiques) que determinen l’aspecte del programa i les accions que ha de realitzar l’ordinador. Hi ha un gran nombre de classes de llenguatges de programació més adequats per a l’assignatura escollida, fins i tot n’hi ha de francament còmics. Es diuen esotèrics i no estan pensats per a un ús pràctic. Per exemple, hi ha llengües que tenen sintaxi literària (Shakespeare, Xef), llenguatges dissenyats per dificultar l’escriptura de codi (Malbolge, ALPACA) o amb una lògica inhumana - Var’aq (utilitza la lògica del klingon) carrera de la pel·lícula Star Trek). I altres llenguatges còmics, però a més del còmic n’hi ha un gran nombre de professionals. La classe principal que s’utilitza actualment són els llenguatges orientats a objectes. Es tracta d’un nivell alt, destinat a escriure tant programes petits com sistemes de programari grans. Els principals representants d’aquesta classe són Java, C #, C ++, Ruby, Python i també cal tenir en compte els llenguatges lògics de programació. Es basen en el paradigma de demostració del teorema automàtic i es basen en la teoria de la lògica matemàtica. El llenguatge de programació lògica més famós és Prolog. Utilitza una lògica de predicats de primer ordre. Tot i el gran nombre de llenguatges creats i la seva funcionalitat, sempre és necessari triar les eines adequades per crear productes de programari. Per exemple, si necessiteu implementar una aplicació client-servidor, òbviament, un llenguatge lògic no és adequat per a això. Per tant, cal escollir el que sigui més adequat per resoldre la tasca.
