Els àrabs van inventar un sistema còmode i compacte de notació de nombres, que ara és utilitzat per tot el món. No obstant això, hi ha i hi ha hagut formes alternatives d'escriure números, individuals per a cada nació. En la seva major part, es basen en les lletres de l’alfabet. Un d’aquests sistemes existeix i s’utilitza encara avui: el sistema de xifres romanes.
Instruccions
Pas 1
Per escriure xifres romanes, majúscules de l’alfabet llatí. Quan treballeu a l'ordinador, no cal instal·lar res a la barra d'idiomes, ja que n'hi ha prou amb l'anglès; hi són presents tots els caràcters necessaris per introduir xifres romanes.
Pas 2
Memoritzeu les lletres bàsiques corresponents a números romans i fins a 1000.
I (correspon a l'anglès "Ay") - 1. Hi ha certa similitud en l'ortografia entre els números romans i els àrabs, de manera que no hi hauria d'haver moltes dificultats.
V (anglès "V") - 5.
X (anglès "Ex") - 10.
L (anglès "El") - 50.
C (anglès "C") - 100. Com que en l'alfabet llatí aquesta lletra es llegia com a "C", recordeu-la com la primera lletra de la paraula "centner" - 100 kg.
D (anglès "D"): 500.
M (anglès "Em") - 1.000.
Pas 3
Els números 4 i 9 es designen com a "5-1" i "10-1", respectivament. Quan s’escriu, té el següent aspecte: IV i IX (la unitat s’escriu a l’esquerra del nombre més gran). En conseqüència, els números 1, 2, 3 unitats més de cinc o deu s’escriuen en la forma de la fórmula “5 + x”, “10 + x” (les unitats s’escriuen a la dreta del nombre més gran, x és igual a la nombre d’unitats): VI, XIII.
Pas 4
Els números 40 i 90 s’escriuen amb una fórmula similar, però s’utilitzen desenes en lloc de les unitats: XV, XC. Quan s’escriuen els números 60 i 110, a la dreta s’escriu la lletra que indica el número inferior. Es registren centenars i milers segons el mateix principi.
A continuació es mostra una taula completa de nombres d’un a mil del sistema romà.
