En la gran majoria dels casos, les xifres àrabs s’utilitzen per registrar números, fer càlculs i registrar dates. El seu avantatge rau en la seva concisió i facilitat d’ús, ja que van ser creats especialment per a càlculs matemàtics. Al mateix temps, molts números encara s’escriuen tradicionalment en un sistema de xifres romanes basat en designacions de lletres.
Instruccions
Pas 1
Per escriure unitats (d'un a tres), s'utilitza la lletra majúscula llatina "I" (llegiu "I", l'analògic anglès - "Ai"). Des de l'antiguitat, es considerava la lletra més petita en mida, i no només en llatí, sinó en llengües gregues i eslaves antigues.
Pas 2
La lletra "V" ("Ve", l'analògic anglès "Vi") s'utilitza per designar el número 5. El número 4 s’escriu com una combinació d’un i cinc (d’esquerra a dreta), és a dir, en forma de fórmula "5-1". Els números 6, 7, 8 tenen la forma "5 + x", on x és el nombre d'un a la dreta dels cinc.
Pas 3
El deu està designat per la lletra X ("X", la versió anglesa de "Ex"). El número 9 es representa amb una fórmula similar a la fórmula del número 4 ("10-1"). 11, 12, 13 s’escriuen com una combinació de “X” i el nombre d’unitats corresponent a la dreta.
Pas 4
En el futur (fins a 50), les xifres es construiran segons el principi dels deu primers: una disminució d’un nombre s’indica amb una a l’esquerra, un augment amb una a la dreta.
Pas 5
El número 50 està marcat amb la lletra “L” (“El”, versió en anglès “El”). 40 té la forma "50-10". 60, 70, 80 es representen segons el principi dels deu primers. Quan utilitzeu el sistema, substituïu
Pas 6
Els números 100, 500 i 1000 estan marcats amb les lletres "C", "D" i "M", respectivament. Per reduir o augmentar un nombre en un, deu o cent, escriviu a l'esquerra o a la dreta una lletra corresponent que indiqui el número.
Pas 7
A la taula es mostra una llista completa de nombres fins a mil. Tingueu en compte que els números de l’ordre inferior es col·loquen a l’esquerra si el nombre és menor i a la dreta si el nombre és més gran.
