L’algorisme és la ciència de la creació d’algoritmes i processos, un component essencial de la programació estructurada. Elaborar un pla de negoci, desenvolupar una aplicació per a un joc per a mòbils o per a ordinador no passarà sense algorismes. La possibilitat de crear algoritmes us permet fer moltes coses repetidament, amb un mínim d’esforç, en mode automàtic.
Instruccions
Pas 1
Per primera vegada la paraula "algorisme" va ser utilitzada per un dels fundadors de l'àlgebra moderna, el savi i astrònom Al-Khwarizmi, el 224 dC. en les seves obres fonamentals. Segons la seva comprensió, un algorisme és una instrucció que us permet resoldre un problema. Al-Khwarizmi era un científic respectat entre els seus col·legues, i la compilació d'aquestes instruccions es va convertir en la norma en l'entorn matemàtic.
Pas 2
La compilació d’algoritmes va adquirir el paper pràctic i aplicat més important amb l’arribada dels ordinadors. Es van construir enormes màquines de tubs de buit amb el propòsit de calcular expressions complexes i resoldre problemes. Un ordinador no pot pensar de manera creativa, entenent només les instruccions (ordres) del codi binari. L’algorisme de programació és una seqüència d’ordres que condueix a la consecució d’un resultat.
Pas 3
Per compondre un algorisme, primer heu de definir un objectiu. A continuació, podeu formular amb les vostres pròpies paraules (i anotar-les en paper, encara que vagament) com aconseguir aquest objectiu.
Pas 4
Les principals característiques de l’algoritme són la brevetat de la presentació, pas a pas pas a pas, comprensibilitat per a l’intèrpret. Un bon exemple d'algorisme és una recepta. Convertiu la vostra vaga descripció d’assolir un objectiu en instruccions, desglossades en accions específiques que s’acosten a la consecució de l’objectiu. Els equips han de ser clars, possibles, no qüestionables, mesurables. Per exemple: “Agafeu 2 ous. Coeu-los durant 10 minuts en una cassola. Peleu la closca.
Pas 5
Per traduir un algorisme a un codi de programa, cal simplificar-lo tant com sigui possible. A continuació, podeu reescriure-ho en "pseudocodi": en aquest llenguatge, totes les accions es realitzen en un estil de programació, però en paraules humanes, no programàtiques. En acabar, el pseudocodi es tradueix en codi en un llenguatge de programació que coneixeu i el propi programa es compila (executat per un ordinador).
