Els gràfics ràster són una manera d’expressar una imatge com a matrius rectangulars. Cada cel·la d’una matriu d’aquest tipus és un punt de color. Un element d’aquesta quadrícula s’anomena píxel.
Instruccions
Pas 1
L’àrea principal d’aplicació dels gràfics ràster és la digitalització d’imatges. Totes les imatges de l’ordinador s’obtenen mitjançant gràfics vectorials o ràster. Les modernes càmeres de fotos i vídeo creen immediatament imatges de gràfics ràster.
Pas 2
Les dades de la imatge tenen les següents característiques: nombre de píxels, profunditat de color (nombre de colors), espai de color i resolució.
Pas 3
Hi ha un problema important amb l’ús d’aquesta tecnologia. Les imatges de mapa de bits són prou grans. Per solucionar-ho, es van proposar mètodes especials per comprimir aquests fitxers. Tots els fitxers obtinguts després de la compressió es divideixen en dos tipus. El primer inclou imatges que no han perdut la qualitat després de la compressió. La qualitat dels fitxers del segon tipus és molt diferent de la versió original.
Pas 4
La major qualitat d'imatge és inherent al format PNG. Els fitxers d’aquest tipus poden contenir fins a 48 bits d’informació per píxel. Les imatges desades en format.
Pas 5
El format de fitxer de compressió sense pèrdues més comú és BMP. Es poden utilitzar més de 16 milions de colors diferents quan es mostra una imatge BMP. Cada píxel porta fins a 24 bits d'informació.
Pas 6
També hi ha el format de mapa de bits.
Pas 7
El format de fitxer més freqüent és JPEG. Va ser desenvolupat per C-Cube Microsystems. L’objectiu principal del seu ús és emmagatzemar fotografies amb una gran profunditat de color. Les imatges JPEG ocupen relativament poc espai als suports d’emmagatzematge, cosa que l’ha fet molt popular.
