Un processador d'ordinador personal o unitat de processament central és un microcircuit dissenyat per executar codi de programa. La CPU és el cor del maquinari d’un ordinador.
L'arquitectura del processador central canvia constantment, però les tasques realitzades per aquest dispositiu es mantenen constants. Les CPU modernes tenen les característiques següents: consum d'energia, velocitat de rellotge, arquitectura i rendiment. Inicialment, cada unitat de processament central es va crear per a un sistema informàtic únic. Naturalment, aquest mètode era car i ineficaç.
Els fabricants van començar a produir models en sèrie d'unitats de processament central, dividides en classes i tipus. Això va permetre substituir ràpidament una CPU danyada i aplicar un model de processador únic en crear diversos dispositius. La creació d’una unitat de processament central en miniatura va permetre reduir significativament la mida d’un ordinador personal i dispositius similars.
Val a dir que els processadors s’utilitzen en molts dispositius electrònics moderns com ara telèfons mòbils i càmeres. Normalment es presenten en forma de microcontroladors. La seva potència és significativament inferior a la de la CPU d’un ordinador, però és suficient per realitzar determinades tasques. Els indicadors de rendiment dels microcontroladors moderns superen la potència del processador central d’un ordinador fa una dècada.
La majoria dels ordinadors CPU moderns funcionen segons el principi de seqüència de processament de dades. Va ser desenvolupat per John von Neumann. Actualment, aquest algorisme ha estat modificat, però la seva essència continua sent la mateixa. Actualment, s’estan produint activament processadors multi-core. Representen un paquet únic que conté nuclis de processador. Aquesta arquitectura permet l'execució simultània d'instruccions independents entre si, cosa que millora significativament el rendiment de la CPU en el seu conjunt.
Els processadors multi-nucli poden ser un conjunt de cristalls individuals, el nombre dels quals és igual al nombre de nuclis. De vegades s’utilitza un esquema que combina 2 nuclis en un cristall. D’aquesta manera es redueix el cost de fabricació de la CPU i es redueix el seu rendiment.
