El desig de l’usuari de protegir el seu ordinador de la penetració de programes maliciosos és bastant natural i comprensible, sobretot perquè cada dia apareixen nous virus perillosos. En no confiar completament en un antivirus, molts usuaris decideixen instal·lar-ne diversos al mateix equip alhora, però, fins a quin punt està justificat?
El programari antivirus és un tipus de programari especial que té com a funció detectar i neutralitzar virus informàtics i programes potencialment maliciosos. A més, l’antivirus ajuda a prevenir la infecció del vostre equip. A l’usuari se li ofereixen moltes opcions per a programes antivirus, distribuïts de forma gratuïta i de pagament. Aquests programes difereixen en la funcionalitat i els mecanismes d’operació, així com en l’eficàcia de la prevenció i control dels virus.
Com funciona l'antivirus
Gairebé tots els ordinadors tenen instal·lat algun tipus de programari antivirus, però algunes persones creuen erròniament que un augment del nombre d’antivirus que s’executen simultàniament proporcionarà una protecció més potent. Per entendre per què es tracta d’una idea errònia, heu d’entendre com funcionen els programes antivirus.
No oblideu actualitzar regularment les bases de dades de virus perquè el vostre antivirus pugui reconèixer virus "nous".
Per buscar virus que ja han infectat un ordinador, s’utilitza l’anomenat mètode de signatura, l’essència del qual és que l’antivirus compara el contingut dels fitxers amb les bases de dades de virus, intentant trobar coincidències. Si es troben, el programa intenta "curar" el fitxer, és a dir, eliminar-ne contingut innecessari, el "cos del virus". La prevenció d’infeccions es basa en un seguiment constant de l’activitat del programa per tal de prevenir l’activitat maliciosa de virus i protegir el sistema de la infecció. La majoria dels antivirus funcionen de forma combinada, és a dir, tant en mode de supervisió d’activitat com en mode d’escaneig de fitxers.
Per què més no significa millor?
Naturalment, fins i tot el funcionament d'un antivirus pot afectar el rendiment de l'ordinador, ja que l'escaneig de fitxers carrega el disc dur i la supervisió carrega la memòria RAM i els recursos del processador. Fins i tot si suposem que tots dos antivirus funcionen simplement en paral·lel, la càrrega dels recursos de l’ordinador es duplica. Malauradament, la realitat és encara més complicada, ja que el programa antivirus no percep el seu "competidor" com un antivirus, ja que el considera una aplicació habitual que s'executa en un ordinador, per tant, també vol controlar el seu treball. Per exemple, si un antivirus comença a escanejar fitxers en segon pla, el segon haurà de "supervisar" el seu treball en el procés, així com escanejar els fitxers escanejats, cosa que afectarà encara més la velocitat de l'ordinador.
Qualsevol antivirus és imperfecte, de manera que són possibles alarmes "falses" i un intent de bloquejar programes inofensius coneguts.
En alguns casos, els antivirus poden entrar en conflicte, confonent-se entre si amb programes potencialment perillosos. Per exemple, si un antivirus intenta "curar" un fitxer infectat, el segon no ho permetrà, ja que estarà segur que s'està intentant infectar un virus. El conflicte antivirus pot provocar la congelació del sistema operatiu i la necessitat d’un reinici forçat. A més, aquest doble control a la pràctica condueix a un debilitament de la protecció, ja que els antivirus gasten una part important dels seus recursos en comprovar-se mútuament i no en buscar virus. Per tant, és molt més pràctic instal·lar un potent antivirus amb els complements necessaris que actuar segons el principi de "com més millor".
