Una pantalla tàctil és una pantalla tàctil que s’utilitza en telèfons mòbils, tauletes i monitors tàctils. Totes les operacions que fan servir la pantalla es duen a terme tocant la superfície amb un llapis o un dit. Aquest tipus de pantalles són, amb diferència, les més populars i utilitzades en tecnologia moderna.
Història
La primera pantalla tàctil es va inventar als EUA i el 1972 es va llançar un dispositiu amb tecnologia tàctil realitzada en un ordinador anomenat PLATO 4, que estava equipat amb una pantalla sensible al tacte. La pantalla tenia una precisió baixa en reconèixer on feia clic l’usuari, però va permetre als investigadors triar la resposta adequada quan treballaven amb l’ordinador i realitzaven les tasques desitjades.
A poc a poc, la tecnologia s’ha anat adaptant i millorant cada vegada més. El 1983, els desenvolupadors van aconseguir llançar un ordinador basat en la xarxa IR. En aquell moment, les pantalles tàctils es van començar a estendre a la medicina i la indústria. Els primers telèfons mòbils amb pantalles tàctils van aparèixer una mica més tard, després de l’aparició de pantalles de cristall líquid.
Avantatges i inconvenients
Avui dia, les pantalles tàctils s’utilitzen no només en aparells mòbils, sinó també en terminals especials per fer pagaments, instal·lacions per automatitzar el procés de negociació (per exemple, R-keeper), consoles de jocs (per exemple, PSP), etc.
Entre els avantatges d’aquestes pantalles hi ha la simplicitat de la interfície utilitzada, l’estalvi d’espai i mida útils del dispositiu, la selecció ràpida de les funcions desitjades i l’escriptura més còmoda, així com funcions multimèdia avançades (per exemple, ampliar una imatge amb dits o controlant el rebobinat de vídeo amb un toc). Entre les desavantatges de les pantalles tàctils hi ha la seva fragilitat, els requisits elevats en recursos de bateria i la necessitat d’una neteja constant de la pantalla, aplicant recobriments o pel·lícules protectores.
Les noves pantalles admeten la tecnologia multi-tàctil, que us permet operar les funcions del telèfon amb diversos dits. Això permet implementar el control de pantalla amb gestos per apropar la imatge vista o passar les pàgines del document mostrat.
Tipus de visualització
El principi de funcionament difereix en les pantalles de quatre fils, cinc fils, matricials, capacitives, infraroges, DST i d’inducció. Depenent de la tecnologia que s’implementi, les pantalles poden mostrar una imatge i respondre amb més precisió al tacte, tant amb l’ús d’objectes auxiliars (per exemple, llapis) com amb un toc manual. A més, les pantalles tenen una vida útil, que també pot variar en funció de la tecnologia utilitzada.
