A l’era de la tecnologia de la informació, pot semblar que els ordinadors són capaços de realitzar qualsevol tasca. No ens endinsarem en la jungla de descobriments científics i càlculs matemàtics, només prendrem un cas especial: l’ús de sinonimitzadors i generadors web per transformar text. Hi ha una gran varietat de programes d’aquest tipus a Internet.
Els creadors de sinonimitzadors asseguren que amb uns quants clics del ratolí es pot fer que qualsevol text sigui únic i, per tant, rebutgi els serveis de redactors i redactors. Llavors, per què els editors recorren als intercanvis de drets d'autor o a autors individuals per obtenir contingut únic? Seria més fàcil i molt més barat executar els textos necessaris mitjançant sinonimitzadors i obtenir articles de qualitat per publicar-los als seus llocs.
Els científics que treballen en el camp de l'estudi de les capacitats del cervell humà han calculat que la nostra consciència pot emmagatzemar informació des del 10 fins al cinquè poder fins al 10 fins al sisè poder dels bits. Per a la tecnologia moderna, això no és tant, l’ordinador funciona fins i tot amb una gran quantitat d’informació. I, tanmateix, la màquina més superintel·ligent no es pot convertir en un home, ja que no n’hi ha prou només per emmagatzemar informació, cal poder-la utilitzar.
El prototip de sinonimitzadors i generadors web moderns es pot anomenar la invenció d'un professor de l'Acadèmia Laputiana, descrit al llibre "Els viatges de Gulliver" de Jonathan Swift. Recordem la trama: l’heroi es troba a l’illa voladora de Laputa, on habiten grans científics i inventors. El llibre va ser escrit al segle XVIII.
Ara atenció! Un professor de l'Acadèmia de les Fades ha inventat una manera mitjançant la qual "la persona més ignorant, amb poca despesa i poc esforç físic, pot escriure llibres sobre filosofia, poesia, política, dret, matemàtiques i teologia amb una manca total d'erudició i talent."
El secret d’aquest invent era senzill. La superfície del marc gran consistia en moltes taules de fusta. Les taules estaven interconnectades amb fils prims i s’enganxaven a banda i banda amb paraules diferents en diferents casos, estats d’ànim i temps.
Al comandament, quaranta persones juntes van agafar les quaranta nanses i les van donar diverses voltes. La disposició de les paraules al marc va canviar. Si al mateix temps una part significativa de la frase va sorgir de tres o quatre paraules a l’atzar, la van escriure els escribes. Després va seguir un nou gir dels poms.
Aproximadament de la mateixa manera "laputiana", els generadors i sinonimitzadors web moderns que utilitzen el mètode de la força bruta haurien de crear textos únics. Qualsevol que hagi utilitzat aquest tipus de programes sap que el text en última instància resulta ser pobre i il·legible. Pel que sembla, els redactors i redactors no hauran de preocupar-se per estar sense feina durant molt de temps.
Sabíeu que els primers dispositius de traducció automàtica van aparèixer el 1954? Tot i això, això no ha reduït la demanda de serveis de traducció fins avui. És segur dir que en un futur previsible cap programa podrà substituir el pensament humà, fins i tot en el camp de la creació de contingut d’articles normals. I la màquina mai no podrà comparar el seu abast de pensament amb els grans poetes i escriptors.
