El disc dur és el principal dispositiu d'emmagatzematge per a ordinadors moderns. Els discs durs funcionen segons el principi de la gravació magnètica. Això permet velocitats de lectura i escriptura ràpides alhora que allarga la vida útil dels dispositius.
Instruccions
Pas 1
Els elements principals d’un disc dur són les plaques d’alumini (de vegades de vidre), cobertes amb una capa d’un material especial, i els caps de lectura. Normalment s’utilitzen diverses plaques, situades en un únic eix. Això us permet augmentar la capacitat del vostre disc dur. Normalment, els caps de lectura no toquen la superfície d’aquestes plaques. Això garanteix una llarga vida útil dels discos.
Pas 2
Els discs durs es classifiquen per interfície. S'han generalitzat interfícies com SATA, IDE i eSATA. Una interfície significa la presència de determinats canals de comunicació i mitjans tècnics que asseguren l’intercanvi d’informació entre el disc i la placa base de l’ordinador.
Pas 3
La interfície utilitzada determina la capacitat màxima del disc dur. Per exemple, per als discs durs IDE, es va arribar a una quantitat rècord de memòria, aproximadament igual a 182 GB. La capacitat dels discs durs moderns pot superar els 4 terabytes o els 4.000 gigabytes.
Pas 4
Una altra característica que distingeix els discs durs és el factor de forma. Per tal que qualsevol disc dur d'un determinat factor de forma s'instal·li en una unitat de sistema estàndard o en una funda per a ordinador portàtil, es creen discs durs de certa mida. Això sol afectar l'amplada del disc. Els equips d’escriptori moderns fan servir unitats de 3,5 polzades. Per als portàtils, és normal un disc dur de 2,5 polzades.
Pas 5
Naturalment, hi ha moltes altres mètriques per classificar els discs durs. Aquests inclouen les característiques següents d’aquests dispositius: consum d’energia, nivell de soroll, velocitat d’escriptura i lectura. Val a dir que les carcasses del disc dur generalment estan segellades. D’aquesta manera s’assegura la seva fiabilitat, evitant l’entrada d’humitat o gasos nocius.
