Microsoft Office Excel és l'aplicació més comuna que s'utilitza per treballar amb quantitats de dades relativament petites. Aquest editor de fulls de càlcul proporciona la possibilitat d'utilitzar un conjunt bastant ampli de funcions integrades per al processament matemàtic i estadístic dels valors introduïts per l'usuari. Sovint, aquestes funcions requereixen especificar el rang de cel·les de taula de les quals haurien de prendre dades per al seu treball.
Necessari
editor de taules Microsoft Office Excel
Instruccions
Pas 1
Inicieu Microsoft Excel, carregueu la taula necessària, col·loqueu el cursor a la cel·la on s'hauria de col·locar la fórmula i feu clic a la icona corresponent a l'esquerra de la barra de fórmules. Al quadre de diàleg que s'obre, cerqueu la funció desitjada, seleccioneu-la i feu clic al botó D'acord. L’assistent d’inserció de fórmules obrirà un quadre de diàleg i posicionarà el cursor al primer camp del formulari.
Pas 2
Seleccioneu amb el ratolí l’interval de cel·les de taula necessari: poden ser diverses cel·les en una de les columnes o files, o bé tota una àrea que inclogui un conjunt de cel·les de diverses files i columnes. Si voleu especificar una columna o fila sencera com a interval de cel·les, només cal que feu clic al seu encapçalament. Excel mateix codificarà tot el que heu seleccionat de la manera necessària i col·locarà el registre corresponent al camp del formulari on es troba el cursor d'entrada.
Pas 3
Repetiu aquesta operació per especificar l'interval desitjat en cada camp, segons sigui necessari. Després d'acabar d'introduir els arguments de la funció i fer clic a D'acord, la fórmula, juntament amb els intervals, es col·locarà a la cel·la de la taula.
Pas 4
Podeu introduir un interval de cel·les "manualment", és a dir, no utilitzeu la capacitat de l'editor de fulls de càlcul per detectar i convertir automàticament l'àrea seleccionada amb el ratolí al registre corresponent. Per fer-ho, després d’activar el mode d’edició del contingut d’una cel·la amb una fórmula (F2), col·loqueu el cursor al lloc on s’hauria de col·locar la indicació d’interval. A continuació, introduïu una referència a la primera cel·la (superior esquerra), poseu dos punts i introduïu una referència a la darrera cel·la (inferior dreta).
Pas 5
Normalment, un enllaç conté una o dues lletres de l’alfabet llatí (indica una columna) i un número (indica una cadena). Tanmateix, si s’especifica un estil d’enllaç diferent a la configuració, les dues parts seran números, però abans del número de columna haureu de posar la lletra C (és una lletra anglesa) i abans del número de fila - R Per referir-vos a totes les cel·les d'una fila o columna, no especifiqueu els dos paràmetres necessaris; per exemple, tota la columna D es pot etiquetar D: D.
